Primera perquè és la manera de conèixer de forma més directa tant el producte com el proveïdor. Segona per la facilitat logística que dóna el fet que l'edifici de la Llotja és a quatre passes de La Mar Salada. Ai, perdó, que ens hem descomptat: no hi és a quatre, sinó a 327 passes. I tercera, perquè a l'Albert Enrich, que és qui les va comptar, li encanta anar a Llotja.
Hi vaig quatre tardes a la setmana. I puc assegurar que, restaurants de Barcelona n'hi ha moltíssims, però allà no ens hi trobem gaires, eh? Jo hi compro entre quinze i divuit cubetes de peix cada dia. Amb la pràctica, acabes entenent-ne d'espècies, de qualitats i preus, coneixes quin art s'ha fet servir per la pesca i així saps si el peix s'ha maltractat.
Després, evidentment, aquesta experiència es trasllada a la carta de La Mar Salada. On hi regna la gamba, que no té el mateix nom que la de Palamós però sovint sí que té la mateixa procedència: ara hi ha aplicacions que mostren les rutes de les barques pesqueres i ho evidencien, així com també el peix de roca o allò que sigui que li ha captat hores abans l'interès a l'Albert en la Llotja.
